8 d’oct. 2014

Al Japó, tenim quatre estacions

Si has estat al Japó durant més d’uns dies, i en contacte amb japonesos, de ben segur que t’han fet la pregunta: “El Japó té quatre estacions. Quantes estacions teniu a Espanya?”.

A mi, tot i que fa més de sis anys que hi visc, me la fan tot sovint. Sense anar més lluny, aquest mateix dilluns, quan els nens no van venir a l’escola fins després de dinar perquè hi havia alerta a causa del tifó número 18.

Malgrat que em deuen haver fet la pregunta desenes de vegades, encara em sorprèn la manera en què els japonesos se sorprenen quan els dic que a casa també tenim les mateixes estacions i que, de fet, coincideixen temporalment amb les del Japó. A veure, jo ho entenc quan se sorprenen els nens de 6 anyets, que amb prou feines saben on és el Japó. Però que directors d’escola se’m quedin mirant com si hagués acabat de dir la cosa més meravellosa del món, em fa pensar que, o bé m’estan prenent el pèl, o bé el sistema educatiu japonès hauria de mirar més a qui posa de directors a les escoles primàries...

De vegades em pregunto per què els japonesos es pensen que són els únics que tenen quatre estacions. Si bé és cert que estan molt a prop del sud-est asiàtic, on molts països tenen només l’estació seca i l’estació plujosa, tenen Corea al costat i allà també tenen quatre estacions...

Hi ha alguns blocs on expliquen diverses teories del per què d’aquesta afirmació nacional.

Una teoria és la poesia japonesa, que celebra molt les quatre estacions. D’entre tots els tipus de poesia japonesa, la més coneguda és l'haiku 俳句. Els haiku són construccions de tres versos de 5, 7, 5 síl·labes. Una de les coses que més em va sorprendre quan vaig estudiar literatura japonesa a la uni va ser que, en els haiku, el tercer vers normalment fa referència a l’estació de l’any en què el poeta l’escriu i que, la majoria de les vegades, no té cap mena de relació amb els dos primers versos (o almenys a mi, que no sóc experta, m’ho sembla). Aquí teniu un exemple d'un dels poetes més coneguts, Matsuo Bashô 松尾芭蕉.

La vella bassa.
Una granota hi salta.
El so de l'aigua.

I en japonès: 
古池や(Furuike ya)
蛙飛びこむ(Kaeru tobikomu)
水の音 (Mizu no oto) 

Un altre dels motius que donen és la importància dels festivals a cada estació

A la primavera, el Hanami 花見

a l’estiu, el Bon Odori 盆踊り

a la tardor, les fulles vermelles kôyô 紅葉

a l’hivern, l’any nou oshôgatsu お正月
Hatsumôde 初詣, la primera visita de l'any al temple

Però el Japó no és l’únic que té festivitats relacionades amb el canvi de les estacions...

Un tercer motiu que dóna l’article que he citat abans té a veure amb el que és conegut com a “Teories sobre els japonesos”, o nihonjinron 日本人論. Aquestes teories van tenir molta força després de la Segona Guerra Mundial i destaquen l’excepcionalitat i, moltes vegades, la superioritat, de la raça japonesa. Són unes teories que actualment segueixen tenint seguiment entre la dreta més ultranacionalista. I, tot i que la majoria dels japonesos creuen que moltes de les afirmacions no tenen cap validesa, de vegades et surten amb coses com la que ha donat peu a aquest post.

De fet, jo diria que a aquestes quatre estacions caldira incloure l’estació de les pluges, tsuyu 梅雨 (cap al mes de juny) i la dels tifons, taifuu 台風 (finals d’agost i setembre), a les quatre estacions, (i quatre més dos fan sis...)

I a tu, algun japonès t’ha fet alguna vegada una afirmació que t’ha fet pensar: “Lo qué?!”

1 d’oct. 2014

Com saber si un kaiten-zushi és bo

Si et pregunto quin és el menjar típic del Japó, probablement em diràs el sushi 寿司. Tot i que crec que no fa falta explicar què és el sushi, es tracta del nom genèric que se li dóna a diferents maneres de preparar peix cru tallat en trossets fins que et pots menjar d’una mossegada. 
Abans de venir al Japó i saber una mica més sobre el sushi, jo el que m’imaginava la boleta d’arròs amb el peix cru a sobre, que per a ser més exactes és el que en realitat és conegut com a nigiri-zushi 握り寿司.

Després tenim els rotllets, que tenen el peix al mig, l’arròs i estan embolcallats per alga nori 海苔, que són els maki-sushi 巻き寿司

I el peix cru sense arròs és el sashimi 刺身.

A casa normalment tenim la idea de què els japonesos s’alimenten bàsicament de peix cru, quan en realitat no és així. Menjar sushi és considerat com un menjar de festa i acostuma (o potser seria millor dir "acostumava") a ser car.

Malgrat tot, actualment hi ha un munt de cadenes de sushi giratori, els kaiten-zushi 回転寿司, que et venen un platet per 100 iens (que al canvi actual serien uns 72 cèntims) que han apropat el sushi a totes les butxaques. En un platet normalment venen dos nigiri-sushi o sis maki-sushi. O sigui, que pots atipar-te bastant per relativament poc.

Evidentment, hi ha molts japonesos que critiquen aquestes botigues dient que el peix que serveixen és de mala qualitat, o no és exactament el que et diuen que és. Vaja, que et volen donar gat per llebre, sigui quina sigui l'equivalència en peixos.
Per tal d'intentar guiar una mica els consumidors, l’escriptor i advocat de la seguretat alimentària Hirokazu Kawagishi ha publicat una sèrie de consells per tal de saber si un kaiten-zsushi és bo o no.

1.      Primer de tot, s’ha de mirar el calamar. A Espanya, tot el peix que se serveix cru s’ha de congelar primer per matar la bactèria anisakis, que és perjudicial per a la salut. Aquí al Japó sembla que no és obligatori, i en el cas del calamar, se li fan uns tallets que sembla ser que maten l’anisakis. Per això si té tallets demostrarà que és un restaurant que té el calamar fresquíssim, mentre que si no en té, demostrarà que és un restaurant que serveix peix congelat i, per tant, no tan fresc.
2.      Els rotllets de tonyina, tekka-maki 鉄火巻 són un altre element a tenir en compte. Si apretes el rotllet i la forma del peix no es deforma o el peix no surt, és que és fresc. Si es desfà o surt de l’arròs, és que han barrejat la tonyina amb oli vegetal perquè sembli que n’hi ha més.
Foto: grrlTravlels

3.      Si el nigiri de truita té un color groc homogeni, o està fred, és que la truita no està acabada de fer, sinó que és truita ja preparada que tenien a la nevera i, probablement, feta amb ou líquid d’ampolla i no d’ous frescos. 
4.   Els pots de la salsa de soja shôyu 醤油 també parlen de la qualitat del peix. Si tenen el forat per on surt la salsa molt gran, és probable que el peix no sigui de la màxima qualitat i, per tant, volen que el mullis amb molta soja perquè emmascari el sabor. 
5.   Si l’arròs està fred, és molt probable que facin servir arròs precuinat.
6.   El peix perd frescura des del moment en què és preparat. Així que és millor demanar el sushi que vulguis al moment, enlloc d’agafar el sushi que hi ha a la cinta donant voltes.
7.      Una cosa que sembla òbvia és que, si tant la part de fora de la botiga com els davantals que porten els treballadors estan nets, és molt probable que la cuina estigui neta. I si la cuina està neta, més probabilitat de què el peix estigui en bones condicions.
8.      Per acabar, segons el senyor Kawagishi, hi ha un producte amb el que l’encertaràs sempre: el salmó. Gairebé la totalitat del salmó japonès és importat, així que, segons ell, tant és si ets en un restaurant on et cobrin 10.000 iens per platet, com si estàs en un on et cobrin 100, el salmó serà de la mateixa qualitat.

Després de llegir l'article, m'he adonat de què hi ha coses que ja faig. Per exemple, quan vaig a algun kaiten-zushi mai agafo el peix de la cinta i sempre el demano a través d’unes pantalletes tàctils que hi ha a cada taula. De fet, hi ha una cadena de restaurants, el Kappa-zushi かっぱ寿司, que t’envia el sushi que demanes a través d’un shinkansen que arriba desplaçant-se per una cinta que queda elevada a l’alçada dels ulls.
Foto: nathan0525

Però d'altres, com per exemple el tema dels tekka-maki, no les coneixia, així que ho hauré de comprobar la propera vegada que hi vagi.

I a tu, t’ha passat alguna història divertida en algun kaiten-zushi? 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com