18 de des. 2013

El Nadal Japonès

Ja és Nadal al Japó!

Bé, de fet, segons la Disney i als anuncis de la tele, ja és Nadal des de l’1 de novembre...

El Nadal, tot i ser una tradició cristiana, s’ha convertit en una tradició japonesa. Tot i que la majoria de japonesos no són cristians i no tenen per què saber quin és l’orígen de la festa, això no vol dir que no s’ho prenguin molt seriosament.

Ja he comentat més d’una vegada que els japonesos són els reis del sincretisme, és a dir, que dominen l’art d’agafar elements d’altres cultures, digerir-los i crear una tradició pròpia.

I, evidentment, té diversos aspectes que el diferencien del Nadal com l’hem viscut des de petits.

Per començar, el dia 25 de desembre no és festiu al Japó. Però de fet, més que el dia 25 mateix, quan els japonesos celebren el Nadal és el dia 24 a la tarda-nit.

El dia 24 de desembre és un dia molt trist per als joves que no tenen parella, principalment perquè el Nadal, en la mentalitat japonesa, no està fet per reunir-se amb la família, sinó que és una dia especial per tenir una cita amb el teu nòvio o la teva nòvia. Principalment les noies joves que no tenen parella, acostumen a reunir-se per celebrar aquest dia.

Durant aquesta cita especial la Nit de Nadal hi ha tres coses que no poden faltar.

Una és anar a veure la Il·luminació de Nadal, Kurisumasu irumineeshon クリスマスイルミネーション. Cada any, a mitjans de novembre, hi ha un munt de reportages sobre quins són els millors llocs per anar a veure aquestes decoracions. Hi ha pàgines web, les revistes de turisme fan edicions especials sobre els llocs més macos de cada regió. Hi ha concursos de fotografies, pàgines web... Però potser la il·luminació que tots volen anar a veure és la de Disney, que s'ha convertit en el referent clau del Nadal des que es  fa 30 anys va obrir a Tokyo.

Després d’anar a veure la il·luminació, arriba el moment d’anar a sopar. I pels japonesos, sopar de Nadal és equivalent a... pollastre fregit furaido chikin フライドチキン del Kentucky Fried Chicken
I per què? Resulta que cap allà l’any 1973, un estranger que vivia a Tokyo va anar a una botiga del KFC i va dir que, ja que al Japó era molt difícil trobar gall d’indi, que menjaria pollastre. El cap de la botiga va pensar que era una bona idea i, sense perdre temps, l’1 de desembre de 1974 van començar la campanya “Per Nadal, Kentcucky!Kurisumasu ni wa, Kentakkiiクリスマスにはケンタッキー. I aquest costum de menjar pollastre per Nadal encara és viu avui en dia.

En acabat del Pollastre de Nadal, arriba el moment de les postres... el Pastis de Nadal Kurisumas Keeki クリスマスケーキ
El costum del Pastís de Nadal el debem a l’empresa de dolços Fujiya 不二家, que va començar a vendre pastissos relacionats amb el Nadal cap allà els anys 20. Tot i que cada vegada hi ha més i més varietats, amb decoracions com ara Pares Noels o arbres de Nadal, el pastís més típic és el Shortcacke shooto keeki ショートケーキ, que es tracta d’una base esponjosa farcida de nata i maduixes, recoberta de nata amb maduixes senceres.
Quan arriba el mes de novembre, hi ha una intensa campanya no només entre les pastisseries, sinó també entre els supermercats i els konbinis (botigues obertes 24 hores) per veure qui ven més pastissos.
És molt curiós veure l’ambient que hi ha el dia 24, perquè les pastisseries col·loquen taules al carrer per vendre els pastissos i noies vestides de Pare Noel estan allà cridant amb campanetes per tal d’atreure clients. Jo només he menjat pastís de Nadal una vegada, per allà el 2007. I, evidentmen, va ser un shooto keeki.

Finalment, amb la panxa contenta, arriba el moment de l’intercanvi de regals, ja sigui amb la parella o entre el grup d’amigues i amics que s’hagin reunit, mentre pel fil musical s’escolten nadales.

I el dia 25, com per art de màgia, les il·luminacions, els arbres, els Pares Noels i les nadales desapareixen de la majoria dels establiments, per donar lloc a les tradicions de l’Any Nou japonès.

Així que ja veieu que, tot i originalment no tenir res a veure amb la cultura japonesa, han aconseguit muntar-se unes tradicions pròpies molt ben arrelades.

I vosaltres, què preferiu? La sopa de galets i el torró de Xixona, o el pollastre fregit i el pastís de nata i maduixes?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com