30 d’oct. 2013

Olor de tatami

Casa meva torna a fer olor de tatami. La humitat que acompanya els tifons que han passat per sobre de Japó aquestes últimes setmanes en té la culpa. Per desgràcia, no és olor de tatami nou, sino de tatami mig vell: ja fa més de quatre anys que no s’ha canviat. I tot i que tinc cura de què no hi caiguin líquids ni d’arrossegar-hi res que pugui fer-lo malbé, vulguis que no comencen a notar-se traces d’envelliment.

Per exemple, quan m’assec directament o m’agenollo, trossets petitets que semblen palla se m’enganxen a les mitges i costa Déu i ajuda que marxin. Ja no té el color pallenc que tenia quan m’hi vaig mudar i hi ha parts que ja estan mig blanques...

El tatami és una cosa per la qual tots els estrangers que he conegut senten curiositat. Per a mi, que he dormit en habitació de tatami des que vaig arribar la primera vegada al Japó, no té massa misteri, però entenc l’atracció. I els japonesos, a qui tant els agrada sentir-se diferents i especials, s’enorgulleixen del tatami com a tret intrínsec de la seva cultura.

Tatami significa literalment “plegat” i, segons la wikipèdia, es deu al fet de què els primers tatamis eren molt primets i es podien plegar quan no es feien servir. Avui en dia encara es venen unes esteres fines fetes de tatami, que es poden estendre i plegar quan faci falta.

Un tatami consta d’una base dura, que originalment estava feta apilant unes 5 o 6 esteres de fulles d’arròs trenades, coberta per una estera de joncs trenats, rematats amb un voraviu verd. Actualment, hi ha molts llocs en què es la base de fusta i l’estera que la recobreix amb una estera de material sintètic. 
Un tatami acostuma a tenir una proporció de 2:1. Segons la zona, les mides varien una mica. Per exemple, a la zona de Kyoto la mida acostuma a ser de 95x191cm , a la Nagoya de 91x182cm i, a la de Tokyo, de 88x176cm.

Tot i que cada vegada més hi ha habitatges, sobretot apartaments, que ja no tenen habitacions de tatami, la mida dels pisos encara es mesura en tatamis. Per exemple, quan algú et pregunta si la teva casa és gran, normalment et pregunta: Quants tatamis? Nani-jô 何畳? i no pas Quants metres quadrats?

Una habitació de tatami, o d’estil japonès washitsu 和室, no té portes, sinó uns panells corredissos que es diuen fusuma ふすま i que acostumen a estar recoberts de paper. 

Trepitjar el tatami amb sabatilles, i ni què dir amb sabates, és considerat gairebé un sacrilegi, per la qual cosa tothom es descalça abans d’entrar.

Una de les parts que més crida l’atenció és probablement l’espai conegut com a tokonoma 床の間 (segons el meu diccionari, "espai sagrat"), que és una part com més enfonsada de l’habitació, normalment amb el terra de fusta una mica més elevat que el terra de l’habitació.
1: tokonoma, 2: otoshikake (Font
En aquest tokonoma es col·loquen una sèrie de decoracions que es van canviant depenent de l’època de l’any, com ara l’otoshikake 落とし掛け, una pintura rectangular que es penja de la paret. 
Tokonoma amb otoshikake d'Any Nou: Any de la Serp
Tokonoma amb otoshikake del Dia de les Nenes (3 de març)
Moltes vegades, al costat d’aquest tokonoma, s’hi instal·la l’altar budista dedicat als avantpassats i que, depenent de la casa, està a la vista o es pot tancar amb un panell corredís.

Tradicionalment, a les sales de tatami es seu al terra, a sobre d’uns coixins que es diuen zabuton 座布団 o en unes cadires sense potes que es col·loquen directament sobre el terra, les zaisu 座椅子 o sofàs sense potes per no fer malbé el tatami. Malgrat tot, cada vegada més hi ha gent que opta per la comoditat i hi col·loca taules i cadires, tot i que el tatami es fa malbé molt ràpid. Les taules, són tauletes baixes i, a l’hivern, el kotatsu コタツ, la mesa camilla japonesa (sense la qual jo no podria viure a l’hivern).
El tatami no em desagrada, perquè quan arriba l’estiu és força fresquet. Però és una mica rotllo l’haver de descalçar-se cada vegada que s’hi entra, haver d’anar amb compte en no col·locar cap cosa que el rasqui i el fet de netejar-lo. I també, com que està fet de fibra vegetal, hi viuen una sèrie de bitxos i s’ha de fumigar unes dues o tres vegades l’any amb uns esprais especials que venen als súpers.

Vosaltres ja heu tingut l’experiència de dormir en una sala de tatami? Si poguéssiu, col·locaríeu una washitsu a casa vostra?

Pel que a mi respecta, ja he tingut prou de tatami per un temps. Així que, si puc, el meu proper apartament no tindrà tatami.

2 comentaris:

  1. Ostres Elisabeth! Nosaltres quan hi vam ser, vem dormir-hi a Kyoto (Ryokan) i quin mal d'ossos a l'aixecar-nos!!!! Pràcticament no tenen matalàs....és com un futón molt i molt prim no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Helena!
      Sí, quan es dorm en una habitació de tatami, normalment es dorm en futon i sí, és molt primet. I entenc el que dius que us aixecaveu amb mal d'óssos... Jo em vaig comprar una mena d'esponja-matalàs per posar-hi a sota, però després de gairebé tres anys, em vaig comprar un llit com Déu mana :P

      Elimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com