Hina Matsuri, el Festival de les Nines①: les decoracions

El dia 3 de març, al Japó, se celebra el ひな祭り hinamatsuri, el Festival de les nines. Com que està dedicat a pregar per la salut de les nenes, aquest dia també és conegut com el dia de les nenes, en oposició amb el Dia del Nen, que se celebra el 5 de maig (aquí podeu escoltar el Connexió Japó dedicat a aquest Festival).

En una entrada que vaig escriure fa dos anys (i que havia oblidat completament!) ja vaig explicar una mica el festival. Per tal que no es faci massa llarga l’explicació, la dividiré en dos posts: el d’avui, en què parlaré de les decoracions i el de demà, en què parlaré dels menjars i dolços típics del Festival.

El més típic d’aquest festival, i fet pel que rep el seu nom, són les nines que es col·loquen a les cases com a decoració i que representen l’emperador i l’emperadora de l’era Heian (segles VIII-XII).

Aquestes nines es col·loquen en una mena de tarima que pot tenir fins a 5 pisos i, a vegades, es decoren amb posar flors de presseguer.

Aquestes nines es passen de generació en generació, sempre a la primera filla que neix dins d’un matrimoni.

D’aquesta manera tenim que:

• si la mare de la nena també vaa ser la primera filla, les seves nines les ha de passar a la seva primera filla, que les rep juntament amb una parella de nines noves
• si la mare no ha estat la primera filla i té una nena, la nena rep les nines per primera vegada
• si després neixen més nenes... doncs s’ho miren i s’aguanten, les pobres.

Pel que fa als orígens del festival, tot i que no se sap del cert, hi ha teories que els situen a l’antiga Xina, on es creu que les nines poden amagar mals esperits i que qui les té se’n pot alliberar en el moment en què es desfà de la nina.

D’aquesta manera, els nobles de l’era Heian, a Kyoto, van començar una tradició que es deia ひな遊び hina asobi, joc de nines, en què feien nines de paper i les feien baixar pel riu en barquetes per tal de desfer-se de mals esperits.

Tot i això, no va ser fins el període Edo (de principis del segle XVII al 1868), en què es va extendre a tot el país i, enlloc de fer baixar nines de paper riu avall, van començar a fer figuretes i a exposar-les a les cases.

Com he dit abans, les nines es posen en una mena de tarima de 5 pisos, i es distribueixen de la següent manera:

(Font) 

• En la primera plataforma, la més alta, s’exposen les figures que representen l’emperador i l’emperadora, vestits amb roba del periode Heian
•  En la segona plataforma, hi ha tres dones de la cort. Una d’elles es representa amb les dents negres i sense celles. Durant el periode Heian aquest era signe de què una dona estva casada o, en el cas de què fos soltera, que és la de més edat
• En la tercera plataforma, hi ha cinc músics del teatre 能noh, que porten els següents instruments: un 太鼓taiko, un大鼓 ootsuzumi, el 小鼓 kotsuzumi i la flauta能管nohkan. El cantant, que enlloc de dur un instrument, porta un 団扇 uchiwa, un pai pai japonès.
• En la quarta plataforma, hi ha representats dos ministres: el de la dreta, més jove i el de l’esquerra, de més edat. Entremig d’ells hi ha diverses decoracions en forma de diamant, com els菱餅 hishi-mochi (pastissets glutinosos d’arròs). 
•  En la cinquena plataforma, hi ha tres samurais, protectors dels emperadors

En el cas de què hi hagi més plataformes:  

• En la sisena s’hi exposen objectes de la vida diària de la cort: armaris per a kimonos, estufes, miralls...
• En la setena, que seria la més baixa de totes, objectes que es feien servir quan se sortia del palau: un carruatge, una sèrie de caixes lacades per portar el menjar...

Es diu que si es deixen les nines exposades més temps del necessari, les nenes es quedaran solteres. O, si es volen deixar sempre exposades, se les ha de girar de cara a la paret.

A mi em van regalar aquesta parella de nines a l’octubre i les tinc al prestatge des d’aleshores...