Tercer aniversari a la Vila

No sé si és preocupant o què, però dels últims 5 aniversaris, 4 els he celebrat al Japó.

I, com ve sent tradició des que sóc a la Vila, la celebració ha tingut lloc als mateixos llocs de sempre (al bar OXO i a la meva izakaya preferida, on fan el millor pollastre arrebossat amb miso de tot Nagoya). L'únic, que cada any el que canvia és la gent que ve... la part que menys m'agrada de viure en un país que sembla que és de pas per als estrangers...

El que, entre els assistents hi va haver una sorpresa inesperada. La noia de Nova Zelanda que ha arribat aquest any nova em va dir que tenia visita d'un amic neozelandès, si podia venir. Jo pensava que seria algú que havia vingut de visita al Japó... i quina és la meva sorpresa quan arribem al restaurant i veig que estan allà esperant... i resulta que l'amic és el noi que conec que viu a Sendai!! 

Ens haguessin hagut de fer una foto de la cara en el moment en què ens vam adonar! Perquè, a més, el seu aniversari és un dia després del meu! La veritat és que està molt i molt prim... Diu que s'ha aprimat 15kg, després del tsunami, no hi havia menjar, res de res... i que ara tot està més o menys tornant a la normalitat...

I seguim amb sorpreses! Perquè els meus companys de taiko també m'han muntat un sopar d'aniversari, del que acabo de tornar... I, quan acabem de menjar, veig que em porten un pastís!!!

També m'haguessin hagut de fer una foto de la cara perquè no m'ho esperava gens!! A més, és el primer pastís d'aniversari que em fan en tres anys!! (^_^)

Així que contenta i ben plena de pastís, me'n vaig a preparar la maleta, que demà me'n vaig cap a Borneo!! Liluliii!

Kit Kat Series #25: Edició especial de Kyoto Hoji-cha

El hoji-cha ほうじ茶 és un tipus de te verd japonés torrat, de color vermell marronós, amb una olor molt intensa.

I és precisament l’olor a te el primer que crida l’atenció d’aquest kit kat: sembla que acabis d’obrir un paquet de te.

El següent tret que crida l’atenció és el color de la xocolata: un marró verdós que no invita massa a què te’l mengis...

Però ja que el tens obert, ja no està de més tastar-lo... I no es pot negar que és de te torrat... perquè sembla ben bé que t’hagis begut les restes de te que queden al fons de la tassa o que t’hagis posat a mastegar les fulles del te directament de la bossa.

El regust? Amarg.

Edicions limitades de tardor

Que als japonesos tot allò que sigui edició limitada els encanta, no és cap sorpresa. Per això tampoc és estrany que, en arribar la tardor, els supermercats japonesos s’omplin de productes exclusius de tardor.

Els cereals que menjo jo ara per esmorzar en són un exemple. Són de la marca Calbee i tenen el nom de “fruits del bosc” mori no megumi 森のめぐみ L’any passat ja hi eren, pel que potser són ja una edició especial de tardor anual. Contenen fruits secs i, en principi, també castanyes. L’edició normal conté fruites deshidratades.

 
Les galetetes de xocolata kinoko no yama　きのこの山, la muntanya dels bolets, també s’han vestit de tardor. Com el seu nom indica, es tracta d’unes galetes amb forma de bolet en què el barret és de xocolata amb llet. L’edició especial de tardor és de beni-imo 紅芋, un moniato de color lila típic d’Okinawa, i de xocolata blanca amb sèsam.


(Al Japó, durant la tardor també es mengen moniatos al forn, de manera que tampoc és estrany trobar dolços a base de moniato.)

Basant-se en Hallowe’en, els ganxitos Kaaru han tret l’edició sopa de carbassa, カールパンプキンスープ味.

Al Japó, igual que a casa, per la tardor també es mengen castanyes. Fet de castanyes és típic un pastís que es diu Mont Blanc (pronunciat en japonès mon-buran), i no sé si fent un joc de paraules amb aquest dolç o què, però la marca Bourbon ha tret uns pastissets que es diuen maron-buran マロンブラン i que estan farcits amb crema de castanya.

Tot i això, a mi a primera vista em recorden més al tiramisú, per això...

Una altra fruita típica de la tardor són les pomes. Per això, la marca Custard Cake, de la marca Lotte, ha llançat una versió especial amb gust de poma al forn.

Els famosos palets recoberts de xocolata Pocky (que vindrien a ser com uns Mikado) han tret una edició especial de xocolata amb gust a maduixa, Pocky tsubu ichigo haatofuru ポッキーつぶ苺ハートフル. Fins aquí, direu, no surt de la normalitat (dins de tots els gustos estranys).

Però és que hi ha més. No en tenien prou de fer-los amb gust de maduixa i de color rosa... quan mossegues, han posat la xocolata de manera que queda la forma de cor! D’aquí que es digui “heartful”...

Per acabar, en l’imaginari japonès sembla ser que durant la tardor també es mengen nubes, els americans marshmalows o masmelos (una traducció que sempre m’ha fet gràcia). I per això la marca Meiji ha tret una la xocolata amb masmelos de maduixa ichigo masshumaro iri イチゴマシュマロ入り.

Què us sembla, us ve de gust algun d’aquests dolços? Sapigueu que només els podreu menjar durant la tardor...

Ise Nihon Taiko Matsuri 2011

Avui, coincidint amb què a casa és la Diada de l'11 de Setembre, jo he anat per segon any consecutiu al festival nacional de Taiko a Ise.

Tot i ser diumenge, m'han vingut a buscar a les 6.30 i, després de dues hores de viatge, hem arribat a Ise, la ciutat més sagrada de tot el Japó. Allà, abans de res, hem anat a visitar el temple d'Ise i després hem fet parada per menjar un dels dolços típics de la ciutat: akafuku-kôri 赤福氷 una mena de gelat típic japonès fet de gel picat, amb xarop de te verd.

I venia amb sorpresa! Perquè en arribar al fons, et trobaves el típic akafuku 赤福, que no és més que un mochi もち(pastisset d'arròs al vapor) amb anko あんこ(pasta de fesol vermell dolça). Boníssim!!

I després de menjar, ja hem anat a veure les actuacions de taiko (allò que els japonesos en dirien hanayori dango, "més que les flors, els pastissets d'arròs", és a dir, més que anar a fer alguna cosa, el menjar :P).


Aquest any no n'hem pogut veure moltes perquè hem hagut de tornar d'hora, però ha valgut la pena.


El primer grup que hem vist es diu Himukashi ひむかし i ha estat força bé.

Tot seguit hem anat a l'escenari que estava al costat del riu i hem vist l'actuació del Matsudaira Wadaiko 松平わ太鼓, que són de la mateixa prefectura on visc jo i sembla ser que els meus companys de taiko també els coneixen.

I l'actuació que ha valgut la pena ha estat la de Miyake-daiko geinô dôshi-kai 三宅島芸能同志会. 


Aquest estil de taiko va començar el 1820 en un festival a l'illa de Miyake, a 180km de Tokyo. El senyor Tsumura va crear el grup actual el 1975 i ara ell i els seus tres fills són els representants i han creat una escola per estendre l'estil i fan cursets i tal.


De fet, jo fa un parell de mesos que vaig anar a un assaig i la veritat és que mola... però es carreguen un munt els genolls... i de fet, jo vaig estar tres setmanes amb el genoll fotut... 

Però és que després de veure el tros de fills que té aquest senyor i que també són profes de l'escola, he decidit que els envio un mail demanant-los que m'adoptin, faig les maletes, i em mudo a Tokyo amb ells!! 

És que clar, se'm posen a tocar així a un metre de distància i clar, una no respon xD


Tot i que ha fet molta calor i que han caigut dos xàfecs importants que han fet que alguns grups haguessin d'escurçar cançons, una vegada més he comprovat que, si em poses un home amb bons braços, bona esquena i que toqui un taiko, ja m'has fet feliç xD


L'any vinent no hi falto! 


Si voleu veure totes les fotos que he fet al festival (inclòs reportatge als germans Tsumura :P), només cal que cliqueu aquí a baix!

Tsukimi i tsuzumi

A la tardor, els japonesos celebren el festival del 月見 Tsukimi que, literalmentment, significa "mirar la lluna".

Normalment se celebra durant la lluna plena del novè mes de l'antic calendari lunar japonès, que acostuma a caure sobre el 12 o el 13 de setembre. Però com que aquest any la lluna plena cau el dia 12 i és dilluns, en molts llocs s'ha celebrat aquest cap de setmana del 10 i l'11. 

I el meu grup de Noh ha actuat avui en un d'aquests festivals, en què jo he tocat el tsuzumi amb les meves companyes, mentre la part masculina del grup ha "cantat" una cançó en què es descriu una escena del clàssic japonès Heike Monogatari. 

Durant aquestes celebracions, s'acostumen a posar decoracions fetes deすすき susuki, que és una mena de gramínies originària d'Àsia.

Com a bon festival japonès, no hi pot faltar el dolç tradicional, que en aquest cas és el que anomenen 月見だんご tsukimi dango, que són uns pastissets rodons fets amb farina d'arròs cuita al vapor i que són molt dolços.

En ser tardor, també es mengen castanyes que, juntament amb el susuki i amb els tsukimi dango s'ofrenaven a la lluna per tal de tenir una bona collita.

De dreta a esquerra: els tsukimi dango, el susuki i les castanyes.

A nosaltres també ens han donat uns tsukimi dango després de l'actuació, però enlloc de ser rodons eren com allargats i feien molt mala pinta (amb perdó, semblaven cagarros... >_<)

El que m'ha agradat ha estat que hem pogut gaudir de 抹茶 mattcha, el te verd espès de la cerimònia del te (sense cerimònia, per això). Normalment, com que el te diuen que es molt amarg (a mi no se me'n fa gens, però), sempre va acompanyat amb un dolç farcit d'azuki 小豆, pasta de fesol dolça (la mateixa que la dels pastissets del Doraemon). Aquest dolç sempre va en consonància amb l'estació i, com que la llegenda diu que hi ha uns conills a la lluna fent mochi, és a dir, pastissets d'arròs com els tsukimi dango, endevineu quina forma tenia el que acompanyava el nostre mattcha avui?

Kit Kat Series #24: Barra d’Oreo i Crema (Austràlia)

Aquesta edició és una mica trampa, perquè no és un Kit Kat comprat al Japó… però no deixa de ser un Kit Kat que no tenim a casa, així que cola no? (com dirien a l’APM, si cuela cuela y sino, me la pela :P).

En arribar a l’aeroport de Coolangatta, a Austràlia, vaig trobar aquesta barra en una de les botiguetes (sí, estic parlant d’un Kit Kat que em vaig menjar fa gairebé un any… perquè us feu una idea de la meva mandra…)

En mossegar-lo, el primer que notes és una dolçor extrema a les dents, i després trossets d’Oreo. Però la barra és tan gran gran i empalagosa, que no me la vaig poder acabar…

Valors energètics de la barra de Kit Kat Oreo i Crema (per barra de 21.7g):

Calories: 114.64 Kcal

Proteïnes: 1.3 g

Greixos: 6.6 g

Hidrats de Carboni: 12.4 g

Sodi: 19 mg