Si us sóc sincera, abans de venir al Japó per primera vegada per allà l’any 2007, no tenia ni idea de quina mena de país era.
Només tenia clares dues coses.
La primera: que volia anar a veure la Torre de Tokyo (influència de l’anime Card Captor Sakura, què voleu :P)
La segona: que volia fer un 花見 hanami, és a dir, la festa dels cirerers.
Però clar, els cirerers no floreixen fins a l’abril i jo vaig arribar al setembre, així que vaig haver d’esperar més de mig any per veure les flors de cirerers.
Una espera que val la pena! El dels cirerers florits és un dels paisatges més macos que he vist fins ara. Durant els dies en què els cirerers estan florits (no hi ha més que una setmana entre que comencen a florir i cauen les fulles) els japonesos es tornen bojos fent fotos a cada arbre que troben pel camí. Que no són pocs. Al principi vaig pensar que, tenint els cirerers cada any, quin sentit té fer-hi fotos? Però només calen dos dies per entendre-ho, i per començar a fer-hi fotos tu també.
Però aquest any és diferent. Potser perquè aquest hivern ha estat molt fred, aquesta primavera a les 桜 sakura els hi falta una empenta. Estan florint molt tard, i les poques que floreixen, tan bon punt treuen el cap cauen a terra a causa del vent que està bufant.
Em dóna la sensació de què les pobres saben que van tard, però que tot i així s’esforcen. Fa fred, però allà les tenim, fent tot el que poden per treure el cap i obrir els seus pètals. Quan per fi ho han aconseguit i poden sentir l’escalfor del sol a la cara, ve una ràfega de fred i les arrenca de l’arbre per fer-les caure per terra. I veure els pètals per terra, la veritat és que et trenca el cor.
El segon, diumenge al parc Tsurumai 鶴舞公園 de Nagoya. Hi havia només un passadís d’arbres florits, potser uns 50 (dels més de 1000 que sembla que hi ha al parc). Evidentment, tothom estava concentrat a sota dels arbres, així que no hi havia massa lloc per poder seure. I a més, feia molt de vent i a la que feia una estona que estaves assegut ja estaves gelat!
Aquest cap de setmana tornaré a intentar-ho, que no s’ha de perdre l’esperança!
Perquè començar una primavera sense花見 hanami... és una cosa molt trista!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada