12 de març 2011

La realitat supera la ficció

Onades de deu metres emportant-se per davant tot el que troben.

Explosions nuclear.

Edificis esfondrats.

Ciutats devastades.

Més de 1.200 persones mortes.

Rèpliques de més de 6 graus a l’escala de Richter.

Milers i milers de persones evaquades.

Com tots ja sabeu, malauradament no es tracta d’una pel·lícula de Hollywood... tot i que cada vegada que encenc la televisió desitjo amb totes les meves forces que així sigui.

I enmig de tot aquest caos, jo he d’estar agraïda de què a la Vila del Pingüí el sisme hagi estat de “només” shindo 4 i no hi hagi hagut destrosses...

De fet, a les 14.40 just acabava de parlar amb la meva mare per telèfon, i li deia que estava a l’escola i que en vint minuts sortia de treballar. Vaig penjar i vaig tornar a la sala de professors.

Al cap d’una estona, vaig començar a notar com una pressió al cap, com si estigués marejada. I de seguida vaig notar una mica que el terra es movia. Li vaig dir a la professora que tenia al costat, i al principi em va dir que no notava res. Però de seguida d’altres professors van començar a dir que tot es movia.

Aquesta vegada, enlloc de ser un terratrèmol molt violent, el terra es movia molt lentament, i donava la sensació de ser de davant a darrera i de dreta a esquerra, alternativament, com si anés rotant. El que sí és que va ser molt llarg. Va durar almenys un minut llarg, de manera que en posar la televisió i veure que a la prefectura d’Aichi només havia estat de shindo 4 tots van dir que s’havia notat més fort.

Just era quan tots els nens s’estaven preparant per tornar a casa, així que els professors que estaven amb els nens van haver de fer el cor fort, però quan van tornar a la sala de professors tots van confessar que s’havien espantat força.

A la televisió vam veure com l’epicentre havia estat a la regió de Tohoku i de Kanto, és a dir, des de la part més al nord de Honshu, l’illa principal, fins a Tokyo. Jo tinc amics a Tokyo, de manera que el primer que vaig fer va ser intentar posar-me amb contacte amb ells. Evidentment les línies estaven col·lapsades, però des d’un primer moment vaig poder enviar un mail i fer-los saber que per la Vila tot sense problemes.

El que més em preocupa és que tinc un conegut a Sendai, una de les ciutats on més s’han notat els danys, i encara no he aconseguit contactar amb ell... Seguirem intentant...

Ara mateix, em sento estranya perquè tot i saber que això està passant en el mateix país a on estic vivint, a no massa més de tres hores en tren bala, en estar tot igual que sempre a la Vila, tinc la sensació d’estar veient una pel·lícula. I bastant impotent per no poder fer res.

El que més em preocupa és que han dit que fins d’aquí a un mes existeix la possibilitat de què es repeteixi un terratrèmol de shindo 6 en qualsevol moment i en qualsevol part del país...

La qüestió és que no tinc cap bossa preparada en cas que hi hagi una emergència... així que avui mateix me n’aniré al súper i em faré amb un assortiment de menjar en llauna i ampolles d’aigua per poder sortir pitant en cas de necessitat. Tot i que espero que no l’hagi de fer servir MAI!

Tot i això, a la pàgina de l'Ara he trobat aquestes dues fotografies que m'han agradat i mostren el costat humà de la desgràcia


EFE

REUTERS

2 comentaris:

  1. Jo nena!! Quin ensurt!! Des d'Argentina ho hem estat veient i realment sembla una pel·lícula amb molt bons efectes especials!! Quina pena! La meva àvia, que ara farà 91 anys ho mirava i patia, pobreta. No és que li quedi molta gent coneguda però sent la seva terra ja se sap! Bé, esperem que no hagis de fer servir el kit d'emergència!! Ànims des de l'altra punta del
    món!!
    Petons!
    Sol

    ResponElimina
  2. Hoy, viendo las noticias (explosión nuclear y réplicas) he vuelto a preocuparme. Desde aquí os enviamos toda nuestra energía positiva, que es lo único que de momento podemos hacer. Un abrazo y espero que nos veamos de nuevo en diciembre, señal de que todo habrá acabado "Bien" (dentro de la desgracia).

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com