Després de parlar sobre la Castanyada a l’article d’octubre, i de tenir previst parlar sobre el Nadal en els de desembre i gener... em vaig trobar a un dia del termini i sense saber de què parlar...
Així que, aprofitant que la tardor al Japó és molt maca perquè les fulles dels arbres es posen completament vermelles, sobretot les dels aurons, en un fenómen conegut com 紅葉 kôyô, literalment “fulles vermelles”.
Molts dels japonesos que m’he trobat fins ara em pregunten: “A Espanya també teniu quatre estacions?”. Agafant aquesta pregunta com a excusa, segueixo l’article explicant que en principi sí, però que potser a causa del canvi climàtic, la tardor d’ara és diferent a la tardor que jo recordava de petita.
I d’aquí em poso melancòlica i abuela cebolleta per dir que la imatge que tinc de les tardors de quan era petita, que recordo que plovia molt i que caminava per la Rambla trepitjant les fulles i que m’agradava el so que feien.
A l’últim paràgraf explico que a Espanya normalment el color de la tardor, més que el vermell, són els grocs i els marrons.
Acabo fent una vegada més d’abuela cebolleta dient que crec que és una llàstima que, per culpa del canvi climàtic, la tardor ja no sigui com abans i no pugui caminar per la Rambla fent soroll metnre trepitjo les fulles. I remato dient que hauríem de dur una vida més ecològica per tal d’evitar l’escalfament globar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada