4 d’oct. 2010

La Vila News 9 - Begudes d'estiu

Ja sé que tinc el bloc una mica abandonat, però és que últimament entre una cosa i l'altra estic súper liada!! >_<

Però bé, així en una actualització ràpida, us presento la novena entrega de “La Vila news”.

En aquesta edició el que faig és presentar als japonesos 4 begudes típiques de l’estiu espanyol.



La primera, i la més coneguda fins i tot entre els japonesos, és la sangria. La segona, la clara. Els explico la recepta i que fer-la a casa és molt fàcil, així que els animo a probar-la.

I de fet, les dones que reparteixen el dinar en una de les meves escoles, em van dir que havien llegit l’article i em van estar interrogant sobre la clara.

- “De debó està bo?”

- “No sé jo, això de barrejar llimona a la cervesa...”

- “És que sempre ens han dit que amb la cervesa no es barreja res...”

- Però a mi no m’agrada la cervesa perquè és amarga...

- Va, aquest cap de setmana ho probaré!

- Jo també!

Al cap d’una setmana, aquest dilluns en arribar a l’escola em van dir que ho havien probat i que els havia agradat molt, perquè estava més dolç i no notaven l’amargor de la cervesa. Fins i tot havia agradat als marits! (Almenys això és el que em van dir).

De manera que ni que sigui a dues persones, he aconseguit ampliar una mica les fronteres de la clara :P

Les altres dues begudes que no poden faltar a l’estiu (bé, almenys al meu) són l’orxata i el granissat.

Al Japó no hi ha cap beguda equivalent a l’orxata, i per molt que busqui al diccionari xufa i ho tradueixi, quan ho llegeixen es queden igual. Així que vaig haver de dir que a primera vista sembla llet, però d’un color una mica més fosc, però que el sabor és molt característic, molt més dolç que el de la llet.

En el cas del granissat, és una mica més fàcil de fer-ho entendre perquè al Japó tenen una mena de gelat que es diu kakigôri カキ氷. No sé si heu vist mai algún capítol del Shin-chan en què compra una màquina de fer “gelat”. Més que gelat, el que fa és picar el gel i, a sobre del gel picat, es posa sirope de diferents colors. Doncs la manera d’explicar-ho és dient que el granissat és un kakigôri en què enlloc d’afegir sirope s’afegeix suc de llimona (o, últimament, de la fruita que vulguis), de manera que queda més líquid.

Mare meva, cada vegada se’m fa més difícil trobar temes i, el que és encara més difícil: com explicar les coses perquè les entenguin! Ara he d’escriure l’article pel novembre i no sé de què parlar!

Heeeelp!

5 comentaris:

  1. Ja veig a Estrella Damm distribuint la Damm Lemon al Japó gràcies la teu article a la Vila News :D

    ResponElimina
  2. Igual que el embajador de la cultura japonesa es Doraemon, nosotros podemos nombrar embajador de la cultura española al monigote gordo de Cruzcampo.

    ResponElimina
  3. Ah! Ya probé el Kit Kat de Wasabi! No era tan terrible ;-)

    ResponElimina
  4. tía, me voy a leer todos los post de arriba a abajo. Ahora lo entiendo todo.

    ResponElimina
  5. Por cierto, la de arriba era yo. :-)

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com