... i els ciclistes!

El tema de la pornografia al Japó és un tema que desperta la meva curiositat, tal com ja vaig escriure fa dos anys en el meu anterior blog.

Cap a mitjans d’abril tots els mitjans de comunicació anaven plens d’un nou reglament escrit pel Ministeri de Joventut i de Seguretat Ciutadana del Govern Metropolità de Tokyo　Tôkyô-to seishônen chian taisaku honbu 東京都青少年・治安対策本部 que ha aixecat força polseguera.

El reglament consisteix en què, a partir d’ara, les botigues hauran de posar en l’apartat “per a majors de 18 anys” tots aquells manga i anime en què apareguin nens practicant relacions sexuals o qualsevol altre tipus d’acte que faci pensar en sexe (com ara fel·lacions o masturbacions).

El que més va captar la meva atenció va ser el fet que van posar imatges ben conegudes per tothom com són les de la Shizuka del Doraemon prenent un bany, preguntant-se si a partir d’ara els nens ja no podrien ni mirar el Doraemon.

Però el que m'ha deixat més astorada és que els comentaristes de televisió no s’escandalitzaven pas del fet que hi hagi manga i anime en què apareguin nens practicant sexe, sinó que el fet d’evitar que els nens consumeixin aquest tipus de material pot suposar una retallada a la llibertat d’expressió.

Com que tothom armaba tanto revuelo (i el tema dels banys de la Shizuka van afegir-hi morbo, per què negar-ho), vaig pensar que valia la pena l’esforç de llegir-se la llei per tal de saber del cert quin era el motiu pel qual es queixaven els mitjans.

En anar a la pàgina web del Ministeri, em vaig trobar amb el següent document, consistent en 25 preguntes i respostes sobre la llei. I m’he llegit el document sencer, així que espero que entendreu i pedonareu que no hagi actualitzat al moment i que la notícia estigui una miqueta desfasada en el temps...

Aquest reglament s’ha establert, segons el Ministeri, per tal d’evitar que els menors, que moltes vegades no tenen capacitat de discernir què és correcte i què no en matèria de sexe, interioritzin com a normals actituds com ara violacions, incest o relacions sexuals entre menors i adults.

Per entendre’l, s’han de tenir en compte els següents punts:

1)     Emfasitza l’autoregulació jishu-teki 自主的, és a dir, que no obliguen directament a les editorials ni a les botigues a identificar i separar els manga i anime considerats nocius per als menors, però ho recomanen;

2)      només se centra en què no es vengui aquest tipus d’obres als nens;

3)      no es regula ni la producció, ni la possessió ni la venda de manga i anime amb continguts pederastes.

Arribats a aquest punt, cal explicar que el Japó, juntament amb Rússia, és un dels països del G8 més permissius en matèria de producció i possessió de pornografia infantil, tal com explicava fa dos anys.

De fet, al Japó no està penada per llei la possessió de pornografia infantil. Tampoc ho està la producció de pornografia infantil amb el que ells anomenen Hi-jitsuzai seishounen 非実在青少年, que significa literalment “menors irreals”, entenent per això que són de carn i óssos, és a dir, principalment, personatges de manga i anime. Vaja, que si són dibuixos, poden dibuixar i escriure els que els doni la gana, cosa que a mi em fa regirar l’estómac...

Una de les preguntes que, aparentment, més van adreçar al Ministeri, és la de si, a partir d’ara, no podran aparèixer culs, pits o nens despullats prenent un bany als còmics i als dibuixos animats. La resposta del Ministeri és la llei no regula pas això i que, per exemple, els nens podran seguir veient sense problemes:

-          Les escenes de la Shizuka prenent banys al Doraemon

-          El “Culet-culet” del Shin-chan

-          La Bulma en pilotes a Bola de Drac

per citar els més coneguts a Catalunya.

De les 25 preguntes que apareixen al document, 11 mostren preocupació de si, a partir d’ara, ja no es podrà produir i/o comprar manga o anime a on apareguin menors, si es perseguirà i multarà a les persones que en posseeixin. D’entre aquestes preguntes, dues en especial m’han cridat l’atenció.

La primera, mostra la preocupació de què si amb aquest nou reglament no s’està preparant el camí per incloure el manga i l’anime dins de la Llei de Pornografia Infantil.

La segona, si també s’han de vendre aquelles obres en què es mostri nens practicant sexe de manera positiva. I jo em pregunto, és que hi ha alguna forma possible en què el sexe entre adults i nens sigui positiva?!

Ah! Això sí, per tots aquells nens que vulguin seguir consumint material pederasta [sic], podran seguir comprant lliurement material dôjinshi 同人誌, que a Espanya vindrien a ser els Fanzines. I per què? Doncs, segons el Ministeri, perquè el principal objectiu d’aquestes revistes no és pas la seva venda establerta, sinó que responen a un “hobby individual”.

Que tota la preocupació al voltant d’aquest tema se centri en si encara serà legal produir, vendre, comprar i posseir manga i anime amb continguts pederastes i no pas en fer una reflexió sobre la idoneïtat de seguir produint i venent pornografia infantil... doncs què voleu que us digui...

En fi, a mi em sembla ben bé una versió moderna d’allò que diuen que va dir Hitler de què s’havien d’eliminar els gitanos, els jueus i els ciclistes, i la gent només es preguntava que per què els ciclistes...

I és que jo em pregunto una vegada més: quina mena de societat s’amaga darrere d’aquest tipus de pornografia?