Blame it on the kotatsu

Visca la indolència! (Segons el diccionari Grec de la llengua catalana: [del ll. td. indolens, -ntis 'que no fa mal', i d'aquí, 'apagat, sense ànsia de res'])

La veritat és que tinc un munt de temes pensats per escriure i també tinc mooolt de temps per fer-ho, però arribo a casa, i m'assec al kotatsu, i l'única cosa que faig és perdre el temps davant de l'ordinador i menjar (però el per què sempre tinc gana al Japó donaria per un altre post, així que millor ho deixem...).

El kotatsu, aquest gran invent japonès... 

(Aquesta és la imatge actual del meu kotatsu. I encara està força endreçat, perquè vaig netejar ahir :P)


I és que quan arribes del fred carrer i entres a casa, a on et surt baf de la boca mentre et treus les sabates (calentito calentito!) i seus de seguida dins el kotatsu i comença a escalfar-se... a ver quién es el guapo que se levanta! 

I clar... Encara que no hagis de mirar res per internet... li comences a donar al "torna a carregar aquesta pàgina" al facebook, al twitter, al correu... i així vas passant les hores sense fer res de profit... Fins i tot hi ha vegades que tens set i no beus aigua per no aixecar-te!!

De fet, es pot veure clarament tot el que faig servir (revistes, mantes, bolígrafs, llibres...) girant al voltant del kotatsu... tot en una distància a la que es pot arribar només allargant el braç. Perquè si està una mica més lluny, t'ho mires amb ulls de pena i t'autosuggestiones de què no ho necessites... És com una mena de forat negre...

Jo ja començava a estar preocupada de ser l'única a qui li passa això. Però parlant amb la gent, te n'adones que no ets l'única... De fet, ara m'estic llegint un manga que es diu Nodame Contabile, i hi ha un capítol sencer dedicat al kotatsu. I em vaig sentir taaan identificada! xD (Cliqueu a la imatge per fer-la gran, que val la pena!)

Des d'aquí faig una crida... Calefacció central al Japó, ja!!!