30 de set. 2009

小学校運動会...

... o el Festival de l'esport de les escoles primàries.

Tot aquell que hagi vist alguna vegada el Shin-chan (el seu dibuixant descansi en pau), haurà vist el Festival dels esports. Doncs no és un invent, sinó que és una cosa que existeix de veritat i que els japos es prenen mooolt en serio (com tot, clar).
El Festival dels esports té lloc cada any a finals del mes de setembre (aquest any el dia 26), però clar, el comencen a preparar des del principi del trimestre de tardor, a partir de setembre. En el festival tenen lloc diverses competicions, des de cursa de relleus, 50 metres llisos, tirar de la corda... La manera de competir és molt senzilla: cada classe es divideix en dos grups: el vermell i el blanc. La manera de triar qui forma part de cada grup és fent proves cronometrades de totes les proves per veure qui és millor i qui pitjor, i intentar fer un repartiment equitatiu de bons i dolents als dos grups.
El festival comença a les 9 del matí i dura fins passades les tres, amb una hora per a dinar. Al principi, tots els nens col·loquen les cadires separats per colors i per cursos.


Aleshores, es col·loquen també per cursos i colors i marxen al ritme d'una mena de cançó que a mi em va semblar una mica com una marxa militar, però bueno...



Una vegada ja estan col·locats per cursos i colors, arriba el moment de fer els estiraments de la gimnàstica matutina. Aquesta gimnàstica la posen cada matí a la ràdio i és la que fan els oficinistes japonesos abans de començar a treballar segons els reportatges sobre empreses japoneses que fan a la tele (o al principi de Heroes quan el Hiro Nakamura està al terrat amb els seus companys de feina). Si a les empreses normals això ho fan o no, no ho sé del cert perquè a on treballo no es fa. Però sí que m'han dit que a una de les piscines públiques de la Vila et fan sortir de l'aigua a cada hora en punt per fer aquests exercicis (a la que jo he anat només et fan sortir de l 'aigua per descansar 10 minuts... O_o)



A partir d'aquí ja comencen les diferents competicions. Participen tots els alumnes, normalment de 4 en 4, de manera que hi ha dos persones de cada equip. Aquestes persones a mesura que van acabant s'asseuen a un lloc a un altre depenent de en quina posició han acabat. Per a tal finalitat hi ha 4 banderes amb els números escrits en elles, que és al davant de les quals s'asseuen els nens. Quan acaba la prova en concret, es compta quants nens de cada equip hi ha asseguts al darrere de la bandera amb el número 1 i l'equip que guanya s'enduu 5 punts i l'altre 2. (Tot i que la puntuació varia depenent de la prova i de l'escola, és el més normal, aquesta distribució 5-2 és la més normal).



Una cosa divertida del Festival són els Oendan, que vindrien a ser una mena d'animadores a la japonesa. Però enlloc de noietes en minifaldilla i pompons, acostumen a ser nois vestits de traje i amb cintes al cap que fan gestos raros amb els braços i fan pitar xiulets. (Bé, també és un joc de la DS... :P)


De totes les proves, n'hi va haver dues que em van fer molta gràcia. Una vindria a ser una versió del "tirar de la corda" de tota la vida, però enlloc de tirar de la corda, es tracta d'aconseguir un pal. Els crits en directe semblaven encara més bèsties :P


L'altre no sé com és diu, però és la prova estrella de tot festival esportiu que se precie. Veieu, el vídeo, parla per si sol.


I després de tot un dia, el grup guanyador s'enduu aquesta copa.


Que bé, en realitat no se l'enduu ningú sinó que es queda a l'escola, simplement s'afegeix una tira més amb l'any i el nom de l'equip que ha guanyat o perdut.

La veritat és que és bastant interessant, i fins i tot t'impliques i t'emociones veient els nens... Tot el món es queda bastant flipat quan els dius que a les escoles espanyoles això no es fa (segur que podeu sentir una trentena de nens japonesos cridant un "Heeeeeeeeeee?!" súper japo cada vegada que explico això en una classe de primària... Bé, i entre els adults també, per a què negar-ho :P).

Però voleu que us digui un secret? Jo me n'alegro de què no n'hi hagi! :P

I per acabar, un vídeo súper-mono dels nens de segon fent un ball amb la cançó del Doraemon abans de començar la prova del "tirar de la corda" ^__^



4 comentaris:

  1. Ei! Visto lo visto, millor que es quedin ells el tema dels festivals esportius, tot i que veure-ho és prou curiós.

    Quin descobriment el twitter, eh?

    ResponElimina
  2. Doncs al meu cole de pàrvuls sí que vam fer un festival esportiu! Bé, va ser una versió infantil de les Olimpíades de Moscú del 88... Però no ens feien ballar el Doraemon! XD

    ResponElimina
  3. Bé, les Olimpíades eren de Seoul, però s'ha entès el missatge, no? XD

    ResponElimina
  4. jajaja! zarita, m'hagués agradat veure't fent les olimpiades! xD jo sóc tan pato amb els esports, que segur que per a mi hagués sigut una tortura...

    y sí, victor, menudo invento la gaseosa! no em diguis que tu també en tens un? :P

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com